Catalunya

Catalunya, si clar! Però nosaltres som de Lleida!

Foto1

Costums i tradicions

Menús acostumen a ser primer plat, segon plat i postres.

Als bars / restaurants els podem trobar per 8-9 euros (preu 2013/2014). Ara, s’ha de vigilar si inclouen beure (amb o sense alcohol), cafè, pa i/o IVA.

El primer plat és: sopa, arròs bullit, verdura, pasta, escudella.

També hi ha plats que són plat únic, especialment de diumenge, com la paella, l’arròs caldós, la fideuà, els canalons, etc. I llavors s’acostuma a fer un aperitiu previ.

La majoria d’acompanyaments són verdures o amanides. Per acompanyar, no mengem massa cereals, ni blat, ni sèmola, ni arròs…

Sempre mengem amb pa, i si és pa de forn de llenya, molt millor.

Es barreja molt sovint carn i peix, sobretot ho trobem a la cuina tradicional de la zona de l’Empordà, són els anomenats mar i muntanya, com el pollastre amb gambes o les mandonguilles amb sípia, calamars farcits i inclús al dia a dia la carn es pot acompanyar amb una amanida que porti tonyina o musclos o sardines o escopinyes.

De fet es barregen molts ingredients i gustos, a part de la carn i peix, dolç i salat o fred i calent. Un bon exemple són els aperitius del diumenge o fer el “tapeo”.

  • Els nostres aperitius de fet són com un “tapeo”, perquè fiquem un munt de plats petits i anem picant, tot barrejat tant (i) ingredients com per exemple hi pot haver gambes i al cantó fuet, com per (ii) gustos formatge de fruites o foie gras amb pernil salat.
  • “Tapeo”, hi ha les tapes, les racions i els “montaditos”, encara que no sigui d’origen català ens encanta i ho fem molt sovint.

Sigui com sigui, la cuina catalana és molt mediterrània. Per tant, un dels ingredients estrella és l’oli d’oliva.

Malgrat que ens agradi menjar molt sa i estiguem orgullosos de la nostra horta, ramaderia i pesca, s’ha de dir que amb tots els fregits que fem (per exemple als aperitius, tapes, carn rebossada, patates fregides, etc) a vegades sembla que no sigui tant light.

Foto3

El pa amb tomata ja és universal: pa sucat amb tomata, un bon raig d’oli d’oliva i sal. A vegades també s´hi esfraga un all, sobretot si el pa està torrat. És fàcil que fora de Catalunya ens el trobem en alguna carta de bar, però també és fàcil que estigui escrit com “pamtumaca”.

Compartim el menjar quan estem a taula, inclús als restaurants, podem demanar un plat de pasta, una pizza o una amanida per compartir. Per l´amanida preferim picar tots del plat gran enlloc de servir-se cadascú al seu plat.

Esmorzar i berenar: mengen un bon entrepà de pa amb tomata i embotit o formatge – fins i tot xoriç, encara que sembli molt fort per digerir de bon matí – i només de tant en quan mengem dolç  (croissants o pastes – a casa nostra era el divendres al matí). És més, pot ser que ja per esmorzar caigui un quinto o un vast de vi i fins i tot un entrepà calent de llom o cansalada, per exemple, acompanyat d’unes olivetes, evidentment.

Horaris pels 4 àpats: per regla general s’esmorza entre 10-11h, es dina entre les 13-15h, es berena entre 17-18h i es sopa entre 21-23h.

L’aplec del caragol és la festa gastronòmica més coneguda de Lleida amb 12 tones de caragols menjats amb un cap de setmana.

Els calçots i la seva salsa, la romesco. Són unes cebes tendres molt típiques del Camp de Tarragona.

Típic: La mona és el pastís més desitjat per Pasqua amb la seva figura de xocolata, també de Setmana Santa és típica l’olla de congre. Els Reis venen amb el tortell, la corona i la faba que a qui li toqui paga el dinar i per la Castanyada no poden faltar els panellets i les castanyes torrades. Per Sant Esteve toquen canalons i per les festes majors, el postre són les orelletes.

Aliments:

Foto2

Les amanides porten de tot: verd (enciam, escarola, barreja), tomata, ceba, olives, tonyina, remolatxa, soja, etc tot el que trobem per la nevera. Fins i tot l’amanida catalana porta embotits.

Menció especial als embotits:

  • Quan fem una taula d’embotits, de fet mengem embotits que solen ser de porc i el formatges tot a l’hora.
  • El fuet és el rei de casa nostra, encara que la llangonissa seca també fa furor. Quina és la diferència? Doncs depén de cada casa! Normalment, el fuet és més prim i la llangonissa sembla més feta a la muntanya.
  • Van perfecte alguna d’aquelles nits de “no sé que sopar, no tinc gaire gana” i llavors arriba el pare amb una safata d’embotits, pa, tomata i oli i l’òs del pernil.

Cuinem molt amb oli d’oliva. De fet a casa nostra mai hi ha entrat una botella d’oli que no fos d’oliva.

L’arròs el mengem de moltes maneres i colors: bullit amb cullera, escorregut, a la paella, arròs negre, arròs caldos, amb verdures, amb tomata, amb carn, amb peix, barrejat…

Fruita de Lleida és la bona que hi ha a tota Catalunya  i els fruits secs i l´oli de les Garrigues són coneguts mundialment. La verdura és tant important que fins i tot el trinxat té denominació d’origen de la Cerdenya.

El fricandó també és ben nostre, el cap i pota, la botifarra amb mongetes.

Foto4V2Mengem molt peix i marisc i diferents tipus de carn: vedella, porc, ànec, conill, corder.

Les anxoves de l’Escala i les gambes de Palamós.

Si parlem de salses no ens podem oblidar del sofregit ni de la picada d’all i julivert.

Els nostres caragols es fan a la llauna ben salats. S’hi pot afegir oli o pebre, bé de fet hi ha moltes variants, cada casa té la seva recepta però el que no hi falta mai és l’all i oli, una cosa molt nostra o una bona vinegreta. També els fem a la cassola amb salsa o a la gormanta o amb conill o amb…és igual, la qüestió és que hi hagi caragols.

La versió mini son les caragolines. Acostumen a ser blanques i estan boníssimes fetes amb samfaina o bullides i amb all i oli.

Hi ha dos coses que agraden als catalans, anar a plegar caragols desprès d’una bona pluja i anar al bosc a buscar bolets. Què contents tornem quan tenim la cistella plena de rovellons, gírgoles i carreretes.

La coca de recapte també és molt típica de Catalunya i si a més li afegim l’arengada ja és de Lleida!

La sanfaina per aprofitar les verdures o fer conserva de tomata o préssecs de Lleida per tenir’ne a l´hivern, la padrina sempre en fa a l´estiu.

I els postres: la crema catalana, un músic amb moscatell o la mel i mató, orelletes, pets de monja, carquinyolis, la coca de vidre i fins i tot la de sucre. I per Nadal els torrons d´Agramunt.

Productes que no trobem fora de les fronteres: bona fruita i verdures!, el fuet, el bon pernil salat, catalana, botifarra de la llengua, xorís, xistorra, sobrassada (i això només per nombrar alguns dels embotits), algunes patates de bossa, els fruits secs com panissos i pipes (si que n’hi ha però no tenen el mateix gust), els cacahuets de mel, turrons i neules, un bon l’oli d’oliva i un bon vinagre (pot ser és perquè tenim el gust i el preu de casa, perquè per exemple a Argentina n’hi ha però valen or), algunes marques de galetes i xocolata que ens agraden, els ossos que necessitem per fer caldo segons la recepta de la padrina, el Colacao, els caragols, els calçots i les figuretes de xocolata de la mona.

Begudes:

El porró! Al pare li agrada molt més beure el vi amb el porró que al got o copa.

Vins del Priorat, la ratafia i el moscatell.

Cava: el cava és el nostre “Champagne”. El més conegut és el Cava del Penedès.

Aigua: l’acostumen a beure sense gas i fresca de la nevera. Encara que tenim el Vichi, no bebem molta aigua amb gas.

Cervesa: la canya sembla – encara que depén del bar – que és més petita que un vas de cervesa a la resta d’Europa ex. Irlanda, Alemania… Aquí tenim la canya, el quinto i la mitjana. No hi ha botelles de 1L (excepte la Xiveca, però aixó ja és una altra història).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s